Més sobre l’origen
(Encara ho estem redactant. He començat per la meva part perquè ara no hi és la Marta. Torna un altre dia i podràs veure la seva part també!)
La Marta va fer enginyeria agrícola perquè el que li agrada és estar “al tros” i tenir contacte amb la natura (menys les aranyes!). Durant molts anys va fer de monitora i directora d’esplai i casals d’estiu i professora d’adults i adolescents.
Fa 10 anys vam iniciar la recuperació de l’antiga granja de conills de la família que portava anys abandonada. Volíem fer un terreny d’acampada per posar en valor l’entorn que tenim i fer-hi activitats d’exploració de la natura: plantes, rastres, insectes, ocells, etc.
Amb la nostra experiència com a monitors teníem clar el potencial de l’espai i vam estar netejant-lo, fent el nostre hort i explorant tècniques de bioconstrucció.
En aquell moment no vam aconseguir un acord amb el propietari que ens donés la llibertat i confiança que necessitàvem i ho vam deixar estar. De moment.
Uns anys abans, en una substitució que va fer el Miquel, al Pau Vila d’Espareguera, l’Iñaki (el docent a qui el Miquel va substituir i gran amant de la natura) li va oferir uns quants dels escarabats de la farina que havien tingut a l’escola per un projecte. Els escarabat no ho sabien, però serien els primers d’una família d’escarabats que anirien peregrinant amb el Miquel al llarg de les escoles on ell passés. Fent projectes interdisciplinaris on apropava els insectes del nostre entorn a la canalla.
Al 2016 vam ser pares i la idea de deixar-ho tot i anar a criar els nostres fills a la natura tornava a rondar-nos. Vam tornar a moure coses a la granja però tampoc vam aconseguir certeses.
La Marta va treballar en contacte directe amb la pagesia durant les veremes i fent d’assessora amb Agroxarxa. Veure com s’iniciaven i es portaven a terme projectes de ramaderia i agricultura va propiciar que analitzessim altres opcions de vida.
Cap al 2019, el Miquel va començar a fer de coordinador digital i va descobrir que programar li agradava i que obria un munt de possibilitats. També va conèixer de primera mà la falta d’eines i estructures per part del departament per facilitar les tasques docents. Es va formar i va començar a explorar, crear i compartir el que desenvolupava, trobava i documentava. Podeu veure algunes de les coses que ha fet al seu site i utilitzar el recurs que va fer recollint enllaços interessants durant 5 anys. Mica en mica va veure que podia tenir un paper compartint i creant solucions pels companys i companyes docents.
Al 2024 el Miquel es trenca un braç i decideix comprar-se una impressora 3D. Ja n’havia tingut d’altres però aquesta (una Bambulab P1S) funciona genial! Comença a fer dissenys i gaudeix del procés. Li fa algunes arrecades a la Marta i quan les porta, criden l’atenció. D’aquí neix la idea de començar a fer arrecades i vendre-les. En fem algunes i es venen bé però ens falta temps per cuidar el negoci.
A mitjans de 2024 la granja passa a ser nostra i tenim la possibilitat de triar què hi fem. L’espai és rústic. Hi ha feina per fer i moltes possibilitats. Mirant opcions i mercats ens ve la idea de criar insectes, escarabats de la farina en concret, per vendre’ls. Ja tenim experiència d’haver-ne criat durant anys i l’espai ho pot permetre. Farà falta temps i diners per adequar l’espai així que ens posem mans a la obra. Avisem a les nostres feines i al 2025 ens agafem excedències.
El nostre projecte d’Ema al quadrat té 3 branques:
La venda d’arrecades impreses en 3D.
El desenvolupament de solucions digitals per centres educatius (Trama).
La cria de larves d’escarabat de la farina (Tenebri)
Poden semblar branques molt diferents però les nostres habilitats i experiència les vertebren. Tenim moltes idees per oferir activitats educatives a partir dels escarabats de la farina, dissenys per arrecades i objectes en 3D combinant els elements naturals de la granja amb impressió 3D, programes per facilitar l’ús dels espais Makers que ara hi ha en moltes escoles, eines digitals per documentar i agilitzar processos educatius, usos artístics de biomaterials locals, bioconstrucció d’edificis i espais i un llarg etcètera.
Volem que el procés d’aprendre i donar forma al nostre projecte sigui un projecte en si mateix. Si vols veure com va prenent forma el projecte, pots passar-te pel bloc on anem explicant els progressos que anem fent.
